|
Xevi Solà
"Elles són dones que observen amb mirades d'aigua, perquè la dona ha de ser d'aigua, transparent i innocent, o corrupta i fosca ... però d'aigua. Dones que atansen els seus escanyolits cossos a l'abisme amb menyspreu i seran recordades per sempre encara que visquin vides curtes, perquè la seva imatge es grava a la retina, com es grava el mar a la roca. La profunditat les atrau, però no se'ls nota, perquè no senten el fred o no els importa, i per tant una abraçada esdevé inútil, es mouen sense pressa, com els rius a la plana, però causen el mateix efecte que una ferotge tempesta. Dones que com l'aigua no tenen un sol lloc i se'n aniran amb un somriure. I ells, somien el cel com somia un afamat mar embravit, al peu d'un penya- segat, amb fúria però sense esperança, condemnats a atrapar, com a molt, algun reflex de blau, sentint el vent i enyorant aquella definitiva abraçada que mai arribarà sincera."Llicenciat en Pintura per
|