|
DISSABTE 24 OCTUBRE 15 19:00h konventDEBAT CONTRACULTURA s'escriu amb K |
|
Contracultura és un moviment sociològic els valors del qual contrasten amb els establerts dins d'una societat. El terme contracultura es fa servir especialment per a referir-se a un moviment organitzat i visible a l’acció que afecta a moltes persones i persisteix durant un període de temps considerable. Es tracta doncs de manifestacions culturals que es presenten com alternativa a la cultura predominant, generalment preservades i transmeses per petits grups socials: des dels desclassats cultes fins al punk d’extraradi. Si ens ubiquem als anys setanta i des de la distància, la contracultura era un moviment que es podia encaixar com a natural. Una porta plena d’aire fresc que desobeïa a tot un món estàndard, lineal i obligat. Però després de quaranta anys ens preguntem si actualment existeix la contracultura. Els canals de distribució i les xarxes socials han donat pas a una obertura de possibilitats. Seguim tenint propostes que alimenten i entretenen a les masses des d’una vessant més lúdica i merament comercial. Però de la mateixa manera les propostes minoritàries poden tenir el perill d’emmirallar-se amb la cooltura, l’ocurrència i la “pose”. |
|
19:00h
Presentació del documental: AJOBLANCO Crònica en Rojo y Negro LA HISTÒRIA La revista cultural Ajoblanco va nèixer l’any 1974 amb la voluntat de fugir de qualsevol tipus d’autoritarisme. Els seus creadors s’identificaven amb els ideals llibertaris i sense voler-ho posaven d’acord a franquistes i… a comunistes! Aquells joves eren una autèntica amenaça pel sistema: s’inspiraven en l’esquerra californiana i, a més, eren uns frívols que parlaven d’ecologia o urbanisme humanista… Ajoblanco va connectar amb un públic jove que tenia fam de noves formes d’informació i va marcar tota una dècada de periodisme contracultural fins al seu tancament. La vida d’Ajoblanco ens explica com es va viure la Transició i el posterior desencant de la gent que apostava per una transformació radical del país. EL DIRECTOR David Fernández de Castro va néixer a Londres el 1969. Ha treballat més de 15 anys en el món del documental. Ha dirigit documentals de diversos temes com: política, història, art, societat i actualitat. Els seus treballs han estat emesos per les televisions públiques de Catalunya i Espanya. Ajoblanco, crónica en rojo y negro Director: David Fernández de Castro Catalunya 2015 61min. VO Idioma: Castellà, català Producció executiva: Tono Folguera Guió: David Fernández de Castro Direcció de fotografia: Raúl Cuevas Muntatge: Carlos Prieto So: Dani Zacarias Música: Archive Producció: LASTOR MEDIA |
20:00h konventDEBAT
CONTRACULTURA s'escriu amb K
 |
 |
 |
 |
|
ANNA ROCA (Moderadora)
Historiadora de l'art / llibretera. Interessada més per les connexions culturals transversals que per les disciplines tancades, la formació híbrida de l'Anna comprèn el disseny, la història de l'art, la gestió cultural i les noves tecnologies aplicades al context artístic i cultural. És autora de varis assaigs sobre la teoria del disseny i del blog «Historias de arte» (2010-2013) i col·laboradora en varis projectes col·laboratius digitals vinculats al món de l'art i la cultura. És cofundadora, amb Miquel Sanchis, de la Llibreria Papasseit de Manresa que, amb poc més de 2 anys de vida, s'ha definit ja com un punt d'encontre cultural fonamental per a la ciutat. |
PEPE RIBAS (Periodista/Escriptor)
Fundador d’AJOBLANCO. Periodista. Escriptor. Autor: Los 70 a destajo, Encuentro en Berlín. Ajoblanco és el nom d'una revista espanyola mensual que es va publicar entre 1974 i 1980 en la seva primera etapa i entre 1987 i 1999 en la segona. Al costat d'altres capçaleres com Star i Nova Lent, Ajoblanco va ser un dels primers punts de trobada i difusió de la contracultura a Espanya. Hi van participar la majoria dels intel·lectuals de les dues èpoques, així com col·lectius, grups de treball, cèdules crítiques i gent diversa que hi va aportar les seves singularitats i van convertir Ajoblanco en un veritable panòptic de les tensions històriques i estètiques a Espanya al llarg de més de vint anys.
|
DAVID CASTILLO (Periodista/Poeta)
Poeta des de la infància, David Castillo dirigeix el suplement cultural de l’Avui dels del 1989. Per la seva activitat periodística ha obtingut diferents premis, entre ells quatre Atlàntida, el del 2000 al millor articulista en llengua catalana. Ha publicat tres antologies, una biografia de Bob Dylan, la novel·la en vers ‘El llibre dels mals catalans’ (2010) i quatre novel·les, editades per Proa: ‘El cel de l’infern’ (premi Crexells a la millor novel·la catalana del 1999), ‘No miris enrere’ (premi Sant Jordi del 2001), ‘El mar de la tranquil·litat’ (2010) i 'Barcelona no existeix' (2014). Especialista en els moviments dels anys setanta i vuitanta sobre aquell període ha publicat 'Bcn rock', que inclou els principals concerts de rock des de 1974 a 1989, i 'Barcelona, fragments de la contracultura'. Va ser professor durant cinc anys de la Facultat de Comunicació de la UAB i ha dirigit diferents cicles poètics i jornades de reflexió cultural, entre ells la Setmana de Poesia de Barcelona. |
JORDI PAGÈS (Artista)
Artista de Granollers molt vinculat a Cadaqués, on també hi té estudi, amb una llarga trajectòria artística. Lector apassionat, en especial de la poesia, l’utilitza com a diàleg creatiu amb conseqüències quasi sempre imprevisibles. Optant per tenir més llibertat, ha presentat la seva obra en galeries, llibreries, espais singulars,etc.... Les seves obres són una síntesi d’esferes imaginables, començant per la poesia o la pintura, passant per la música o el cinema, i finalitzant amb un calidoscopi artístic. És per aquest fet que Jordi Pagès utilitza sobretot el collage, per donar cabuda a tot el seu eclèctic imaginari creatiu.
|
21:00h DAVID CASTILLO llegeix 'POESIA DE LA CONTRACULTURA'
|
|