Foto: Jordi Plana
|
DIVENDRES 29 AGOST 15 20:00h
konventDEBAT ESPORTS: De la banaliat a la professionalitat
|
|
L’esport atura i mou el món. Les masses sumen, busquen la victòria, les alegries i el triomf. Actualment l’esport es converteix possiblement en una religió. Tots tenim els nostres gurus uniformats que lluiten per satisfer la set global. L’individu ha de posicionar-se amb el seu equip i se li demana passió, lleialtat acèrrima. No mostrar-se fervorós, el situa a la casella del no res.
Els mitjans de comunicació se sumen al rèdit evident. Les grans marques lluiten pels millors tornejos i així, de mica en mica, les xifres es transformen en inabastables.
El pati de l’escola, els carrers, la família, les muntanyes, són escenaris principals per iniciar-se. D’aquí, el primer pas per enfortir-se i crear un reduït equip, per començar escalar posicions amb la duresa, el somiar i el lluitar.
Tots podem practicar esport, però pocs són els que arriben a la professionalitat. Es pot creure que fer-ne de l’esport el propi escenari laboral és d’afortunats. La diferència, la força, l’energia, el cos, el talent i els diners, són eixos essencials per passar de l’amateurisme a la professionalitat . Un munt de planetes s’han d’alinear per tal d’arribar a ser un dels grans. Ser-hi té les seves conseqüències.
El berguedà és una comarca adequada per preparar esportistes. Però com tot, cal que hi hagi molt bona voluntat per part d’institucions i vetllar per posar-ho fàcil.
Per tenir un bon producte, és necessari el criteri, així doncs, Cal separar el popularisme de l’elitisme, tant dins dels mitjans de comunicació, com de l’opinió dels esportistes.
Des de Konvent i juntament amb els organitzadors de la RETROTROBADA CICLISTA DE BERGA, posem a debat els diferents actors que transformen el dia a dia en una professió. Per aquest motiu, hem volgut convidar a persones que es mouen dins d’aquesta primera línia, per tal que ens expliquin i mostrin les seves inquietuds, problemàtiques i virtuts.
Hi intervindran en directe: Isaac Vilalta (Catalunya Ràdio/Volata), Josep Aymerich (Bein Sport/Mediapro), Jordi Simon (Ciclista), Dani Tristany (Atleta).
Vídeo intervenció: Marc Coma (Motorista), Oriol Rosell (Futbolista).
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
ISAAC VILALTA (Moderador) Periodista de Catalunya Ràdio on ha estat 10 anys al departament d'esports i els últims 2 al departament d'Informatius com a corresponsal a la Catalunya Central. Col·labora en diferents mitjans comarcals, com L'Erol i nacionals com La Directa o Mèdia.cat. És membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils. Creador de la revista d'esport Volata. Projecte comunicatiu dedicat al ciclisme en format web i format paper. Lluny de la velocitat i la immediatesa que ofereixen la majoria de mitjans actuals, Volata aposta per un periodisme lent i de qualitat, amb molt tracte pel disseny, la fotografia i les il·lustracions. Les tres potes que defineixen Volata són: ciclisme, cultura i periodisme. La revista es publica cada tres mesos i és d'àmbit estatal. |
DANI TRISTANY (Atleta) L'11 de Setembre de 1988 va néixer al municipi berguedà d’Avià. S'aficionat al ciclisme de carretera, un esport que sovint combina amb els entrenaments. No va ser fins al 2010, però, que va començar a practicar l’esport que li ha canviat la vida: l’Skyrunning. S’inicia amb el club de Berga, l’Associació Esportiva Mountain Runners del Berguedà, i és Gore-Tex el va començar esponsoritzar. D’allà va anar progressant i va arribar a formar part de la Selecció Catalana de Curses de Muntanya l'any 2012. És al 2013 quan fa un salt qualitatiu a la seva carrera esportiva i passa a formar part de l’equip italià La Sportiva. Acabada la temporada 2014, el Dani va decidir retirar-se de l’alta competició. Actualment amb les titulacions que té, segueix lligat al món del “running” com a preparador físic de diferents atletes i participant a xerrades i congressos relacionats amb l'activitat física, l'atletisme i el trail running. També continua vinculat amb la marca La Sportiva on és Ambaixador a la Peninsula Iberica. |
JORDI SIMON (Ciclista) 24 anys i de Navàs. Es dedica al ciclisme de carretera a nivell professional amb l'equip Movistar Team Ecuador [amb una seu a Quito i l'altre a St Pere de Ribes (Sitges) i amb 12 corredors equatorians i 6 espanyols. Competint majoritàriament a nivell europeu i fent de la seva passió la seva professió |
JOSEP AYMERICH (Gestor esportiu) Gironellenc relacionat amb el món acadèmic esportiu. Responsable d’operacions del departament de grafisme i estadístic de Bein Sport i Mediapro. Així mateix és coordinador empresa de gestió esportiva TEDI de gestió d'escoles i centres esportius. També se’l pot trobar fent d’entrenador de futbol base. |
MARC COMA (Motorista) Especial Vídeo INTERVENCIÓ (Avià, Berguedà, 7 d'octubre de 1976) és un pilot català d'enduro i raids. La seva carrera inicial dins la disciplina de l'enduro fou reeixida i obtingué entre altres el títol de Campió del Món júnior Sub-23, la victòria als Sis Dies Internacionals en categoria júnior tot integrant l'equip estatal (1998) i el Campionat d'Espanya júnior (1995). Però és en l'especialitat dels raids on ha aconseguit els seus principals èxits, entre els quals sis Campionats del Món de raids i cinc victòries al Ral·li Dakar en la categoria de motocicletes (2006, 2009, 2011, 2014 i 2015), totes elles amb l'equip oficial KTM. El 2 de juliol del 2015 es va fer públic que deixava la competició i esdevenia el nou director esportiu del Ral·li Dakar |
ORIOL ROSELL (Futbolista) Especial Vídeo INTERVENCIÓ (Puig-reig, Berguedà, 7 de juliol de 1992) és un jugador de futbol català que juga a l'Sporting de Lisboa de Portugal. Format a les categories inferiors del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, el 2006 arribà al Cadet B del FC Barcelona. Va començar jugant al mig del camp, de pivot, però al juvenil del Barça el seu entrenador, Òscar Garcia, el va endarrerir al centre de la defensa. La temporada 2011-2012, amb Eusebio Sacristán a la banqueta del filial, es va incorporar a la plantilla del Barça B. Al final de la temporada, en no comptar amb gaires minuts, decideix rescindir el seu contracte amb l'entitat blaugrana i fitxa per l'Sporting Kansas City de l'MLS americana Després de proclamar-se campió de l'MLS amb el Kansas City, va signar un contracte per cinc temporades amb l'Sporting de Lisboa per a les cinc pròximes temporades, amb una clàusula de rescissió de 45 milions d'euros.Degut a les regles de l'MLS, les condicions del traspàs no són públiques.
|
|
28 NOVEMBRE 15 - 18:00h - Exposició Ca La Quica - Puig-reig Konvent i el Restaurant Ca La Quica de Puig-reig, presenten la coprodució del fotògraf Joan Horrit Viladomat |
|
BARCELONA, LLUMS EN LA NIT Fotografies de Joan Horrit Viladomat ENLLAÇOS: WEB - FACEBOOK - VÍDEO
Berguedà, fotògraf i arquitecte tècnic. El meu interès per la fotografia va sorgir a partir de l’observació de diferents cultures i països del mon, la gent i els seus costums, involucrant-m’hi i fonent-m'hi, veient-ho a través del visor de la càmera. L’evolució em va portar a treballar en series de propostes creatives més personals, descobrint noves possibilitats en la fotografia nocturna i d’arquitectura. Els paisatges urbans de Barcelona a la nit atrapen i, si els enfoques amb paciència creativa, apareixen com irreals quan optes per imatges directament sobreposades, línies o feixos de llum.
La nit transforma la ciutat que s’il·lumina amb bombetes, fanals, anuncis, neons, làsers, reflectors o fars de cotxes que canvien l’atmosfera dels espais públics, edificis... i et deixen enlluernat o, simplement, et criden per un moment l’atenció. La llum pot – i aquesta es la meravella – escriure sempre un altre paisatge que evoca escenaris teatrals, autopistes de llums sobre edificis, fileres de cases que configuren nous urbanismes màgics. M’agrada, a la nit, crear paisatges irreals. Experimento com gravar, amb l’ull de la càmera, l’escassa llum que il·lumina la ciutat des de alguns dels edificis impactants: congelo intuïtivament el temps d’exposició lumínica sobre els edificis, mostrant el paisatge d’un entorn distorsionat, sempre inquietant.
Tot això demana temps llargs, dedicació i saber veure el que no hi ha i hi pot haver des de l’obscuritat ferida per la llum. Res com la Barcelona il·luminada que a la nit et sorprèn amb resplendors d’una gama de colors i formes tan fascinants que enamoren, fent un altre Barcelona a Barcelona. |
|
CONCERT SARAH LIPSTATE (Brooklyn NY) NOVELLER 14 SETEMBRE 2015 - 20:00h |
|
Com un sol instrument tocat per un artista en solitari pot oferir un ventall sonor tan ampli? Noveller arriba a Konvent per demostrar-nos-ho. La guitarrista i cineasta Sarah Lipstate (Brooklyn,1984), presenta el seu últim treball Fantastic Planet, la versió més diversa i atractiva de Noveller fins a la data: soundscape, ambient, onades de sintetitzador amb grans influències cinematogràfiques sobre el seu instrument: la guitarra. Com si de la banda sonora d’un somni es tractés, Noveller ens transporta a la fantasia creant una atmosfera que exerceix un efecte hipnòtic sobre l’oient. L’any 2005, Sarah Lipstate comença a publicar discs sota l’àlies de Noveller, tot combinant el seu treball en solitari amb col·laboracions amb grans mestres de la guitarra experimental com Rhys Chatham o Glenn Branca i amb grups com Parts & Labor o Cold Cave. Havent realitzat registres per No Fun Productions, Weird Forest, Important Records, i el seu propi segell Saffron Recordings, al 2014 anuncia el seu fitxatge amb Fire Records, discogràfica amb la qual es troba actualment i amb la que ha editat 'Fantastic Planet' (gener de 2015). |
|
L'ART DEL TATUATGE MARC SANGRÀ 18 OCTUBRE 2015 - 18:00h
|
|
Ja en teníem ganes de presentar aquest especial projecte. Marc Sangrà és un tatuador de Prats de Lluçanès, que amb el seu preciós caràcter, família i talent, s’ha anat forjant un nom dins del món de l’art de la pell.
El tatuatge no és un fet recent, ens acompanya des de fa milers d’anys. Actualment encara hi ha sectors socials que associen amb prejudicis a les persones que porten la pell marcada. A la resta d’Europa tenen més cultura del tatuatge. Metges, professors, banquers, xofers de metro, poden exhibir de manera indiferent el tatuatge del coll. És cert que anys enrere, segons quins dissenys, van fer estralls a moltes de les cuixes i braços. Tot i això, actualment la gent s’ho pensa més i fan coincidir el fet de la gran proliferació de imatges fotogràfiques que ens rodegen, per tal de que es tatuïn instantànies úniques, buscant el realisme, la peça personal i íntima, la pròpia història.
És en aquest punt on es suma la professionalitat del tatuador, el qual ha de mostrar la seva petjada més clara i marcar amb un llenguatge propi. Per aquest motiu es transformen amb autors, artistes que pinten teles que es mouen i el que els fa més especials és que són obres efímeres.
Marc Sangrà és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Dins del seu estudi ja comença a tenir un llar reguitzell de premis i mencions. No tan sols com a tatuador sinó que també com a dibuixant.
Diumenge doncs, a les 18:00h, podreu endinsar-vos a un viatge únic i irrepetible, que us portarà a la línia que ressegueix el tatuatge com a peça d’art única i efímera, de la mà del professional Marc Sangrà.
|
|
25 i 26 ABRIL 15
konventMODA Miriam Ponsa |
|
Miriam Ponsa, un retrat.
Àvia materna modista. Pèl curt i cap estridència. Land Art. Ulls vius. Pantalons, jaquetes i abrics. Somnis de làtex. Treball en equip. Telers. Textures efímeres del paisatge. Betes, costurers i cintes de seda per part de pare. Quimera, inspiració i molta creació.
Miriam Ponsa és un còctel de moda que relliga amb molt d’estil passat, present i futur. Experimenta materials, innova en el disseny, crea bellesa del record i ven prendes de vestir totalment adaptades al món que vivim. Comparteix amb coherència el llegat i el lloc d’on ve, Manresa i el tèxtil, però li ha fet un doble punt i ens ofereix una visió de la moda que va molt més enllà de la prenda i s’emmarca en la cosmovisió de l’art del vestir. Això ens agrada, i per aquest motiu, la tenim de protagonista en aquesta nova edició de KonventModa.
Es dedica professionalment, i amb èxit reconegut tant nacional com internacional, al que des de ben petita ja portava a dins, la creativitat i el món de la moda. De fet, ja ho veia i ho vivia a casa. Ens diu que la seva àvia materna era modista i que es passava moltes tardes fent-li companyia. La vocació la va acompanyar amb un període de formació, a l’Escola d’Arts i Tècniques de la Moda de Barcelona i a Anglaterra, a la Winchester School of Art, on es va graduar. Una primera feina a una empresa de punt a Igualada a on va aprendre la tècnica del punt tricot, i poc després, va crear la seva pròpia marca amb seu a la capital del Bages.
Reconeix que la tradició tèxtil familiar l’ha influenciat molt en fer la seva feina. Ha estat el pont entre la inspiració i el motor de treball. De fet, encara olora l’oli de les màquines i sent el soroll dels telers en entrar a l’espai que ara ocupa el seu taller, on la seva besàvia al 1886 s’hi va instal·lar per produir betes i cintes de seda. Però no tot és tradició. Miriam Ponsa fa un pas endavant i troba un nou punt d’equilibri entre allò antic i la inspiració contemporània procendent d’altres cultures. Parteix de l’ambient industrial heretat per crear una visió renovada i molt personal del món del tèxtil. Empra tècniques antigues però innova amb nous materials, com el làtex, per vestir el cos contemporani.
Més enllà de la celofana que envolta les pasarel·les i les trifulques del negoci, el dia dia el passa al camp base, el seu taller, que és tant espai de creació com de producció. Ens explica que mai cap dia és igual, que són un equip petit però molt motivat, que treballen a l’unison, sota les instruccions creatives de l’artista. Miriam Ponsa es fa responsable de tot el procés, des del botó al repunt, passant pel teixit, el tint, la planxa o l’acabat d’alta qualitat. Diu que no s’avorreix mai, que en un mateix dia combina feines diferents, multidisciplinars, que es complementen alhora que la motiven.
En preguntar-li pels seus referents inspiradors ens apareixen pintors com Antoni Tàpies i Jackson Pollock, l’esperit de l’escola Bauhaus, el tarannà del croata Damir Doma, de la dissenyadora Rei Kawakubo o del Yohji Yamamoto. Noms, idees, colors i formes, que d’alguna manera s’insinuen i traspassen en moltes de les seves creacions. Tot i que si per alguna cosa destaquen les seves prendes és per ser ben genuines i fruit de la combinació de tècniques artesanals, utilizació de cinteria i innovació pel què fa als teixits. Destaca especialment l’ús del làtex com a material escultòric que l’empra per a la creació de peces úniques efímeres, per l’etiquetatge o la decoració dels espais de venta.
Darrera de les particularitats de cada col·lecció que crea, per Miriam Ponsa el complement indispensable és el foulard de seda, tant a l’hivern com a l’estiu. Per norma general treballa amb tons naturals i neutres, teixits 100% cotó, popelín per l’estiu i la sarja de cotó amb elastan per l’hivern. Dissenya roba còmoda però creativa, diferent en el bon sentit de la paraula. La modèstia, com a virtut, també forma part del seu encant. Diu que li fa molta il·lusió veure que la gent vesteixi la seva roba tot i que també, a vegades, sent una remor de torbament.
L’imaginari de Miriam Ponsa és ampli, d’arrel local però sense fronteres. Si un dia la perdem, segurament la trobarem a Àfrica, lluny, al sud del sud. Si la volem fer contenta, la podem portar a menjar a un japonès o ensenyar-li la nostra col·lecció de collarets. Admira a Christo, possiblement perquè també ha vestit molts espais i de formes molt diverses. Miriam Ponsa és entusiasta i una enamorada de la seva feina. A les generacions que venen els aconsella passió per fer front a tots els serrells que calen ajustar, originalitat i identitat pròpia. De les precessores, recollir el bagatge i coneixement acumulat. Amb veu fluixeta reconeix que en general, a casa nostra, manca cultura de la moda, que encara estem lluny del bagatge de França, Itàlia o el Japó.
Quan tornem la mirada a casa nostra, la Catalunya Central, Miriam Ponsa sap perfectament que vivim el post d’un territori d’indústria tèxtil, que en el seu moment no es va vetllar i va implicar el tancament o la deslocalització. Davant d’aquest fet, considera que el coneixament que es va generar no s’ha traspassat, i en aquest sentit, el tèxtil català s’ha quedat gairebé orfe. A la vegada, però, afirma que els productes de disseny de qualitat, com els que ella crea, no necessiten grans insfrastructures i és possible produir-los a nivell local, tal i com ella demostra amb èxit. Es tracta d’un exemple sensible a l’entorn, un valor afegir que esdevé oportunitat de desenvolupament local i un repte al món. Ah, i li encanten les sabates! Que siguin quines siguin segur que la faran arribar molt lluny... |
|
PROGRAMACIÓ OBERT DISSABTE * DE 12 A 22:00H DIUMENGE DE 12 A 20:30H |
|
Dissabte 25 abril 19.00h ASSAIG MIRIAM PONSA CATWALK MUSIC Quartet format per Laura Riera, Bernat Santacana, Olga Pons, Queralt Valls amb direcció i arranjaments de Jaume Comange. Intepretaran peces que han sonat o que sonaran en algunes desfilades de Ponsa. 20:00h EVE ARIZA Artista multidisciplinar i performàntica. Les seves obres van més enllà de la matèria. Brodats a la pell i projectes incendiaris. Diplomada en arts plàstiques ha transgredit i colpejat estats d’ànims amb propostes com els Nens Embrions o el Fashion Victim d’Andorra. Diumenge 26 abril 13.00 BLAUS I MIRACLES (Txell Bonet i Sergi Felipe) -Poesia i música- Txell Bonet és periodista i artista transgressora. Els miracles no tenen lloc en la concepció racional. La societat materialista relega l’esperit. Proposa com a camí correcte fer-lo fora de l’existència. El presenta com una pèrdua de temps. No el pot quantificar, ni tancar en cap gàbia. Li té por. I vol que pensem que és una nosa. 18:00 MELINA PENA (Performance) Artista resident a Barcelona, però va néixer a Tijuana, Mèxic. Es va graduar en Món Arts i Cultures (concentració en la dansa) i Lingüística i Espanyol de la Universitat de Califòrnia. Des de llavors ha estat en una extensa recerca de la seva pròpia formació del llenguatge corporal en Butoh, Experimental de Dansa, Paisatge Cos i ara en Performance Art. En els últims 10 anys Melina ha estat produint constantment i exhibir art. La seva obra ha estat exposada a la Biennal de Cerveira, PA Pallazo, Nàpols, Biennal de Venècia, Galerie Taiss i La Cité Internationale des Arts a París. Ha estat convidada a residències artístiques a Alemanya, Mèxic, Portugal, Anglaterra i Espanya. Melina ha treballat amb artistes com La Pochanostra, Shu Lea, Thierry Geoffrey, ha col·laborat amb artistes de diferents disciplines i tallers impartits a Anglaterra, Espanya i Mèxic. Melina aporta un compromís directe al públic, la creació involucra les condicions socials, polítiques, culturals i econòmiques de la nostra vida contemporània. El seu treball és sobretot un procés impulsat la creació de llocs que ofereixen oportunitats i experiències per reflexionar i negociar entre la participació cultural, físic i emocional. |