DIMECRES 13.05.15

19:00h

konventDEBAT

ARA fem ciutat amb

Antoni Bassas i Agustí Ferrer

        Dimecres 13 de maig, el diari Ara, aterrarà al konvent de Cal Rosal, per fer una anàlisi del panorama social, econòmic i polític de Berga.  El debat anirà a càrrec del periodista Antoni Bassas i Agustí Ferrer (Alcalde de Berga entre els anys 1987 i 1991).

ARA prèn el pols a les ciutats més destacades del país amb actes presentats per les principals figures del diari, amb l'objectiu de retratar la realitat social i política de 27 ciutats, i analitzar el context en què arriben a la cita amb les urnes, les propostes més destacades de cada candidat i el panorama que es podria dibuixar després de les eleccions.

A més, l’endemà de cada acte el diari editarà un suplement especial en què abordarà amb profunditat la campanya electoral en aquella ciutat i en les principals ciutats de la seva comarca.

Amb motiu de les pròximes eleccions municipals, el diari ARA, posa en marxa una ambiciosa operació periodística per oferir als seus lectors, durant les quatre setmanes prèvies als comicis, una sèrie de 27 suplements especials, cadascun d’ells centrat en un municipi català. Aquests dossiers permetran conèixer la realitat social, econòmica i política d’aquestes poblacions, així com apropar-se als seus ciutadans a través d’una xerrada entre un periodista de l’ARA i una figura local.

Inscripció aquí.

25 i 26 ABRIL 15 

konventMODA

Miriam Ponsa

Miriam Ponsa, un retrat.

Àvia materna modista. Pèl curt i cap estridència. Land Art. Ulls vius. Pantalons, jaquetes i abrics. Somnis de làtex. Treball en equip. Telers. Textures efímeres del paisatge. Betes, costurers i cintes de seda per part de pare. Quimera, inspiració i molta creació.

Miriam Ponsa és un còctel de moda que relliga amb molt d’estil passat, present i futur. Experimenta materials, innova en el disseny, crea bellesa del record i ven prendes de vestir totalment adaptades al món que vivim. Comparteix amb coherència el llegat i el lloc d’on ve, Manresa i el tèxtil, però li ha fet un doble punt i ens ofereix una visió de la moda que va molt més enllà de la prenda i s’emmarca en la cosmovisió de l’art del vestir. Això ens agrada, i per aquest motiu, la tenim de protagonista en aquesta nova edició de KonventModa.

Es dedica professionalment, i amb èxit reconegut tant nacional com internacional, al que des de ben petita ja portava a dins, la creativitat i el món de la moda. De fet, ja ho veia i ho vivia a casa. Ens diu que la seva àvia materna era modista i que es passava moltes tardes fent-li companyia. La vocació la va acompanyar amb un període de formació, a l’Escola d’Arts i Tècniques de la Moda de Barcelona i a Anglaterra, a la Winchester School of Art, on es va graduar. Una primera feina a una empresa de punt a Igualada a on va aprendre la tècnica del punt tricot, i poc després, va crear la seva pròpia marca amb seu a la capital del Bages.

Reconeix que la tradició tèxtil familiar l’ha influenciat molt en fer la seva feina. Ha estat el pont entre la inspiració i el motor de treball. De fet, encara olora l’oli de les màquines i sent el soroll dels telers en entrar a l’espai que ara ocupa el seu taller, on la seva besàvia al 1886 s’hi va instal·lar per produir betes i cintes de seda. Però no tot és tradició. Miriam Ponsa fa un pas endavant i troba un nou punt d’equilibri entre allò antic i la inspiració contemporània procendent d’altres cultures. Parteix de l’ambient industrial heretat per crear una visió renovada i molt personal del món del tèxtil. Empra tècniques antigues però innova amb nous materials, com el làtex, per vestir el cos contemporani.

Més enllà de la celofana que envolta les pasarel·les i les trifulques del negoci, el dia dia el passa al camp base, el seu taller, que és tant espai de creació com de producció. Ens explica que mai cap dia és igual, que són un equip petit però molt motivat, que treballen a l’unison, sota les instruccions creatives de l’artista. Miriam Ponsa es fa responsable de tot el procés, des del botó al repunt, passant pel teixit, el tint, la planxa o l’acabat d’alta qualitat. Diu que no s’avorreix mai, que en un mateix dia combina feines diferents, multidisciplinars, que es complementen alhora que la motiven.

En preguntar-li pels seus referents inspiradors ens apareixen pintors com Antoni Tàpies i Jackson Pollock, l’esperit de l’escola Bauhaus, el tarannà del croata Damir Doma, de la dissenyadora Rei Kawakubo o del Yohji Yamamoto. Noms, idees, colors i formes, que d’alguna manera s’insinuen i traspassen en moltes de les seves creacions. Tot i que si per alguna cosa destaquen les seves prendes és per ser ben genuines i fruit de la combinació de tècniques artesanals, utilizació de cinteria i innovació pel què fa als teixits. Destaca especialment l’ús del làtex com a material escultòric que l’empra per a la creació de peces úniques efímeres, per l’etiquetatge o la decoració dels espais de venta.

Darrera de les particularitats de cada col·lecció que crea, per Miriam Ponsa el complement indispensable és el foulard de seda, tant a l’hivern com a l’estiu. Per norma general treballa amb tons naturals i neutres, teixits 100% cotó, popelín per l’estiu i la sarja de cotó amb elastan per l’hivern. Dissenya roba còmoda però creativa, diferent en el bon sentit de la paraula. La modèstia, com a virtut, també forma part del seu encant. Diu que li fa molta il·lusió veure que la gent vesteixi la seva roba tot i que també, a vegades, sent una remor de torbament.

L’imaginari de Miriam Ponsa és ampli, d’arrel local però sense fronteres. Si un dia la perdem, segurament la trobarem a Àfrica, lluny, al sud del sud. Si la volem fer contenta, la podem portar a menjar a un japonès o ensenyar-li la nostra col·lecció de collarets. Admira a Christo, possiblement perquè també ha vestit molts espais i de formes molt diverses. Miriam Ponsa és entusiasta i una enamorada de la seva feina. A les generacions que venen els aconsella passió per fer front a tots els serrells que calen ajustar, originalitat i identitat pròpia. De les precessores, recollir el bagatge i coneixement acumulat. Amb veu fluixeta reconeix que en general, a casa nostra, manca cultura de la moda, que encara estem lluny del bagatge de França, Itàlia o el Japó.

Quan tornem la mirada a casa nostra, la Catalunya Central, Miriam Ponsa sap perfectament que vivim el post d’un territori d’indústria tèxtil, que en el seu moment no es va vetllar i va implicar el tancament o la deslocalització. Davant d’aquest fet, considera que el coneixament que es va generar no s’ha traspassat, i en aquest sentit, el tèxtil català s’ha quedat gairebé orfe. A la vegada, però, afirma que els productes de disseny de qualitat, com els que ella crea, no necessiten grans insfrastructures i és possible produir-los a nivell local, tal i com ella demostra amb èxit. Es tracta d’un exemple sensible a l’entorn, un valor afegir que esdevé oportunitat de desenvolupament local i un repte al món.

Ah, i li encanten les sabates! Que siguin quines siguin segur que la faran arribar molt lluny...

http://www.miriamponsa.com

CATRADIO

PROGRAMACIÓ

OBERT DISSABTE * DE 12 A 22:00H DIUMENGE DE 12 A 20:30H

Dissabte 25 abril

19.00h ASSAIG MIRIAM PONSA CATWALK MUSIC

Quartet format per Laura Riera, Bernat Santacana, Olga Pons, Queralt Valls amb direcció i arranjaments de Jaume Comange. Intepretaran peces que han sonat o que sonaran en algunes desfilades de Ponsa.

20:00h EVE ARIZA

http://www.eveariza.com/

Artista multidisciplinar i performàntica. Les seves obres van més enllà de la matèria. Brodats a la pell i projectes incendiaris. Diplomada en arts plàstiques ha transgredit i colpejat estats d’ànims amb propostes com els Nens Embrions o el Fashion Victim d’Andorra.

Diumenge 26 abril

13.00 BLAUS I MIRACLES (Txell Bonet i Sergi Felipe)

-Poesia i música-

http://www.txellbonet.com/

Txell Bonet és periodista i artista transgressora. Els miracles no tenen lloc en la concepció racional. La societat materialista relega l’esperit. Proposa com a camí correcte fer-lo fora de l’existència. El presenta com una pèrdua de temps. No el pot quantificar, ni tancar en cap gàbia. Li té por. I vol que pensem que és una nosa. 

18:00 MELINA PENA (Performance)

http://www.melinapena.com/

Artista resident a Barcelona, ​​però va néixer a Tijuana, Mèxic. Es va graduar en Món Arts i Cultures (concentració en la dansa) i Lingüística i Espanyol de la Universitat de Califòrnia. Des de llavors ha estat en una extensa recerca de la seva pròpia formació del llenguatge corporal en Butoh, Experimental de Dansa, Paisatge Cos i ara en Performance Art. En els últims 10 anys Melina ha estat produint constantment i exhibir art. La seva obra ha estat exposada a la Biennal de Cerveira, PA Pallazo, Nàpols, Biennal de Venècia, Galerie Taiss i La Cité Internationale des Arts a París. Ha estat convidada a residències artístiques a Alemanya, Mèxic, Portugal, Anglaterra i Espanya. Melina ha treballat amb artistes com La Pochanostra, Shu Lea, Thierry Geoffrey, ha col·laborat amb artistes de diferents disciplines i tallers impartits a Anglaterra, Espanya i Mèxic.

Melina aporta un compromís directe al públic, la creació involucra les condicions socials, polítiques, culturals i econòmiques de la nostra vida contemporània. El seu treball és sobretot un procés impulsat la creació de llocs que ofereixen oportunitats i experiències per reflexionar i negociar entre la participació cultural, físic i emocional.

DISSABTE 1 AGOST 22:30h

MÚSICA

-JORDI ALSINA-   (MARTINS BERGA)

MARTINS BERGA (1971-1992)

Konvent proposa una nit de bona música, amb caràcter i elegància, de la mà de Jordi Alsina, referent de les nits més apassionants i històriques del berguedà: MARTINS Berga !!

Als anys setanta, Berga es sotmetia a una revolució i efervescència que marcaria tota una generació. Espais musicals lluitaven per escapolir-se dels últims dies d’una dictadura franquista, afegida a la difícil orografia d’una comarca molt allunyada de tot. Al món musical, a la vegada, apareixia la duresa de la música rock amb totes les seves vessants.

L’estètica, l’essència i les ganes de llibertat, coincidien en espais musicals berguedans com, el Tabal’s, el Celler, pub Gent d’Ara i el que viuria més anys i la feria més grossa: Martins.

Martins, va posar llum a les nits berguedanes des del 1971 fins l’any 1992. Iniciat per una colla d’amics, va ser Jordi Alsina qui ho va capitanejar  majoritàriament. Persones de ment oberta, els quals s’atrevien a saltar-se totes les barreres  i apostar per una banda sonora de qualitat i amb molta identitat.

Jordi Alsina és un apassionat de la música i la lectura. La viu i la transmet. Es tracta d’una enciclopèdia musical, de la que dóna gust poder compartir unes hores.  Amb una col·lecció de més de quatre mil vinils i més de vuit-cents cd’s, basats majoritàriament en els anys setanta, fa que els temes musicals i les grans bandes referents tornin a brillar. La vida d’Alsina ha girat sempre a l’entorn de la música. Del 1977 al 1984, conjuntament amb la seva parella, regenten la botiga de discos Abraxas, una clara picada d’ullet a Hermann Hesse i Santana. Es tracta doncs d’un melòman en majúscules.

Martins va ser una discoteca amb un públic molt determinat i que va aconseguir ser una de les millors discoteques del moment.  Tot i ser un espai molt reduït situat a la Valldan (Berga) va realitzar concerts en directe, amb noms propis Tete Montoliu, Manel Camp Trio, Toni Xuclà. 

           ARCOS DE NEPAL  (Barcelona) Postindustrial

      El concepte escènic d'ADN és només comparable en les excel·lents posades en escena de l'Aviador Dro i Los Iniciados, essent molt afins a la filosofia d'aquests últims amb qui comparteixen objectius antropoin-dustriales i l'ocultació dels seus rostres humanoides. Rere els sons d'ADN hi ha idees, una voluntat de provocar pensament. El vídeo i l'acció escènica, al costat d'una potent imatge completen l'oferta. Sovint l'espectador es veu immers en l'acció, colpejant bidons per exemple, després de ser capturat en el transcurs d'una ràtzia natzarena, assistint a un exercici religiós de ritu industrial transformat en bingo atòmic amb premi inclòs.

Informació: WEB *** ENTREVISTA SELFZINE   ****  VÍDEO  **** CONTACTE  ****

TIMPAHN  (Barcelona) Industrial/Percussió

      Projecte del sempre interessant Yarei Molina.

Música Industrial feta amb només bateries, tímpani i percussions selfmade. 

Els concerts de Timpahn són immersius i espectaculars, experiències úniques.

Informació: WEB ***  VÍDEO  **** CONTACTE  ****