11 i 12 ABRIL 15 

Fira Tèxtil

Colònies - EL TEIXIT DEL TÈXTIL

(Espai Reflexiu)

     El baix Berguedà acull un conjunt excepcional i únic al món de més de 15 colònies en menys de 20 quilòmetres. Al llarg de més de 150 anys, la història del país s’ha escrit al voltant del riu Llobregat, deixant-nos un preuat llegat material i humà, arquitectura i memòria històrica.

La colònia era una peculiar organització socioeconòmica. Estava formada per la fàbrica, les cases dels treballadors, el personal directiu, la torre del propietari, “l’amo”, i els serveis bàsics per atendre les necessitats de la població (església, escola, infermeria, botiga, cafè i teatre). Un model que suposava la suplantació i, fins i tot, la creació d’algunes de les funcions de l’estat. La contrapartida era l’aplicació d’un control paternalista i ideològic sobre els treballadors mitjançant l’estricte codi moral del propietari.

El pes de la memòria i el teixit social creat marquen gairebé dos segles de les nostres arrels i, actualment, són una realitat que ens ajuda a definir-nos. Aquest patrimoni és la clau a l’hora d’entendre la història colonial i, per extensió, l’evolució d’un paisatge industrial actual que lluita entre l’abandó, l’acceptació i la reformulació econòmica en clau turística.

Des de Konvent proposem un espai per a la reflexió on conflueixin les veus del passat, els seus records i vivències, i les propostes que, des de diferents sectors, busquen la innovació i la incorporació de les antigues colònies en el mapa actual.

Plantegem unes coordenades on revisar les singularitats del fenomen colonial i les adaptacions imaginatives d’uns potencials que, gairebé intactes, resten per ser desenvolupats.

DISSABTE I DIUMENGE

Documentals:

Jordi Plana – Treballadores

Joan Horrit – Fàbrica de kultura

Colònia de Còdol – Dret, situada al riu Ter

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/titol-video/video/3846890/

Museu Cal Vidal – documental museu ¿-

Documental Hines

Altres:

ESPAI SONOR

Marc Recha – Petit Indi //

Neus Ballús –la Plaga- //

Marc Coll –tres dies en família-
ALTRES COLÒNIES ¿¿

TROBADA ANTIGUES RESIDENTS DEL KONVENT

BIOGRAFIES MÍNIMES. EL CONVENT DEL TÈXTIL de l’autor

Gerard Vilardaga (2009) 

28 NOVEMBRE 15 - 18:00h - Exposició

Ca La Quica - Puig-reig

Konvent i el Restaurant Ca La Quica de Puig-reig,

presenten la coprodució del fotògraf Joan Horrit Viladomat

   BARCELONA, LLUMS EN LA NIT

    Fotografies de Joan Horrit Viladomat

     ENLLAÇOS: WEB - FACEBOOK - VÍDEO                                 

            Berguedà, fotògraf i arquitecte tècnic.

        El meu interès per la fotografia va sorgir a partir de l’observació de diferents cultures i països del mon, la gent i els seus costums, involucrant-m’hi i fonent-m'hi, veient-ho a través del visor de la càmera.

L’evolució em va portar a treballar en series de propostes creatives més personals, descobrint noves possibilitats en la fotografia nocturna i d’arquitectura.

Els paisatges urbans de Barcelona a la nit atrapen i, si els enfoques amb paciència creativa, apareixen com irreals quan optes per imatges directament sobreposades, línies o feixos de llum.

La nit transforma la ciutat que s’il·lumina amb bombetes, fanals, anuncis, neons, làsers, reflectors o fars de cotxes que canvien l’atmosfera dels espais públics, edificis... i et deixen enlluernat o, simplement, et criden per un moment l’atenció.

La llum pot – i aquesta es la meravella – escriure sempre un altre paisatge que evoca escenaris teatrals, autopistes de llums sobre edificis, fileres de cases que configuren nous urbanismes màgics.

M’agrada, a la nit, crear paisatges irreals.

Experimento com gravar, amb l’ull de la càmera, l’escassa llum que il·lumina la ciutat des de alguns dels edificis impactants: congelo intuïtivament el temps d’exposició lumínica sobre els edificis, mostrant el paisatge d’un entorn distorsionat, sempre inquietant. 

Improviso i sempre busco.Trenco la  imatge estàtica i petrificada amb la irrupció dinàmica de llums.Em semblen més atractius els fotomuntatges directes de càmera per intentar captar un altre realitat, que els obtinguts mitjançant programes de tractament digital d’imatges.

Tot això demana temps llargs, dedicació i saber veure el que no hi ha i hi pot haver des de l’obscuritat ferida per la llum.

Res com la Barcelona il·luminada que a la nit et sorprèn amb resplendors d’una gama de colors i formes tan fascinants que enamoren, fent un altre Barcelona a Barcelona.

CONCERT

SARAH LIPSTATE (Brooklyn NY)

NOVELLER

14 SETEMBRE 2015 - 20:00h

          Com un sol instrument tocat per un artista en solitari pot oferir un ventall sonor tan ampli? Noveller arriba a Konvent per demostrar-nos-ho. 

La guitarrista i cineasta Sarah Lipstate (Brooklyn,1984), presenta el seu últim treball Fantastic Planet, la versió més diversa i atractiva de Noveller fins a la data: soundscape, ambient, onades de sintetitzador amb grans influències cinematogràfiques sobre el seu instrument: la guitarra. Com si de la banda sonora d’un somni es tractés, Noveller ens transporta a la fantasia creant una atmosfera que exerceix un efecte hipnòtic sobre l’oient.

L’any 2005, Sarah Lipstate comença a publicar discs sota l’àlies de Noveller, tot combinant el seu treball en solitari amb col·laboracions amb grans mestres de la guitarra experimental com Rhys Chatham o Glenn Branca i amb grups com Parts & Labor o Cold Cave.

Havent realitzat registres per No Fun Productions, Weird Forest, Important Records, i el seu propi segell Saffron Recordings, al 2014 anuncia el seu fitxatge amb Fire Records, discogràfica amb la qual es troba actualment i amb la que ha editat 'Fantastic Planet' (gener de 2015).

5 desembre 15 - 23.00h

MÚSICA D'AVANTGUARDA amb:

ANKI TONER

ELI GRAS

JAVIER PIÑANGO

JUAN CREK

PEACOCK

4' 33'' PRESENTA

ANKI TONER (Barcelona)

ENLLAÇOS: WEB - ÀUDIO - VÍDEO 

ANKI TONER  (Barcelona, 1964) músic, comentarista, col·leccionista i estudiós de la part fosca de la relació entre música i propietat intel·lectual.

Va ser cantant, harmònica i lletrista de Superelvis des de 1986 fins 19998, d’Ankitoner Metamars entre 2006 i 2009 i la meitat de The Ignotoner al 2011. Actualment, treballa en el projecte File Under Toners, del qual n’és l’únic membre, i amb el que explora els límits de la raó en la música. A partir de desembre de 2015, presenta el projecte en solitari ANKI TONER REUNION TOUR.

Des de 1998 dirigeix Hazard Records, segell discogràfic dedicat exclusivament a l’edició d’obres de domini públic. Ha escrit articles i manifests, i ha participat en nombrosos actes, conferències, taules rodones, etc., sobre apropiacionisme, propietat intel·lectual i/o drets d’autor. A més, ha escrit diversos llibres sobre música.

Va començar a interessar-se pels drets dels autors l’any 1988, en descobrir que la música que estava fent amb Superelvis no era del tot legal. Més tard, va descobrir que el nom del grup tampoc ho era. Cap d’ambdues circumstàncies va impedir que el grup tingués una llarga i fructífera carrera.

En el seu temps lliure, col·lecciona i, a vegades dissenya, jocs de taula. Manté una web especialitzada sobre jocs de taula dedicats al ciclisme.

               ELI GRAS (Barcelona)

ENLLAÇOS: WEB 

Eli Gras (Barcelona, 1971) és una artista autodidacta que juga amb la improvisació i l’ús de l’electrònica combinada amb instruments inventats per ella mateixa: joguines, guitarres trucades, artefactes diversos i altres instruments com el baix o flautes, utilitzant materials que, com ella diu “cobren vida i s’expressen amb el seu propi llenguatge”. Tot això, a través de les seves mans i l’electrònica com a processadora de sons.

Ha practicat diversos camps de creació. Ha publicat en La Olla Expréss els CD’s “Duplicat” (amb Pelayo Arrizabalaga), “Baranda” (solo), “Polo” i “El Avión” (Motor Combo), entre altres col·laboracions amb segells com Classwar Karaoke, Ego Twister, Monster K7, Dude Tapes o Espais Netlabel, així com en diverses compilacions de festivals. Participa, a més, en el documental “Visionary Sounds” de Pablo López Jordán juntament amb 5 artistes sonors de diversos països. Musicalment, ha recorregut un llarg camí des de principis dels 80, de la improvisació experimental al minimalisme, passant per la música grega, electropop, coral, funk, electroacústica o realitzant treballs audiovisuals.

Eli Gras ha sigut membre de grups com Obmuz, Etnia o Ome Acustics i ha tocat amb multitud d’artistes per tot Europa (Pierre Bastien, Nuno Rebelo, Tom Chant, Pelayo Arrizabalaga, David Fenech, Juan Matos Capote, A. Wergifosse, Jaki Liebezeit, HJ Roedelius, David Paredes, Truna, Quicu Samsó, Eduard Altaba, Rosa Arruti, Juan Crek…); a més de ser membre del duo Motor Combo (juntament amb Florenci Salesas, electro-pop-dadá). També és creadora de les instal·lacions visuals i sonores-performance “Saló Sonor” i “Peeled Piano”, en les que combina instruments inventats, vídeo i escenografia.
Actualment, treballa principalment la improvisació lliure, com artista visual i sonora, així com el luthierisme experimental i la electroacústica. Paral·lelament a la seva dedicació en el camp de l’experimentació sonora, prossegueix amb la seva faceta “Dada-Pop”, realitzant performances properes al “cabaret”. A més, ha treballat en altres àrees creatives com a guionista, en el camp dels efectes especials, ràdio, dissenyadora gràfica, fotògrafa, videoartista, gestora cultural, ... És fundadora i directora del Festival Internacional NoNoLogic i editora del segell La Olla Expréss.

JAVIER PIÑANGO (Madrid)

ENLLAÇOS: WEB  

Javier Piñango (Madrid, 1962) és director del festival internacional de música experimental Experimentaclub i del projecte de difusió i promoció de música experimental del mateix no experimentaclub.com. A més, és co-director del projecto iberoamericà d’intercanvi artístic i cooperació cultural Experimentaclub LIMb0.
Porta ja més de vint-i-cinc anys treballant en l’escena sonora de vanguardia espanyola des de diferents fronts: com a músic, programador cultural, creador de segells discogràfics, periodista musical, etc. Al 1989, va crear el segell discogràfic Triquinoise Producciones juntament amb Jaime Munárriz i Esther Berdión. Més tard, al 1992, va fundar el segell Por Caridad produccions (juntament amb Ajo i Javier Colis) sent també, aleshores, un dels responsables de la publicació Noise Club.

Com a músic, Javier Piñango va formar part, a finals dels 80 i primers dels 90, de Cerdos (blues electrónic industrial) i més tard, al 1992, amb Ajo i Javier Colis, va fundar Mil Dolores Pequeñis (amb els que va gravar 3 àlbums). Al 1994, crea Destroy Mercedes (electrònica i psicodèlia) amb Jaime Munárriz, editant dos CD’s, un al 1996 i l’altre al 1997. Al 1999 crea Druhb, també amb Jaime Munárriz, projecte electrònic amb el que edita, al 2002, Cone of Silence (Geometrik). Més endavant, al 2005, editen a Hazard Records un nou CD presentant el soundtrack que dissenyen especialment al 2004 per un nou muntatge audiovisual a partir de la pel·lícula “Doctor Mabuse” de Fritz Lang. També amb el mateix segell, publiquen “Mirador bbaa ssion”. El seu últim treball publicat vom a Druhb és “Variationen” (exp_net) al 2007.

Javier Piñango forma part, també, del duo Ankitoner Metamars, juntament amb l’ex-cantant de Superelvis, Anki Toner. Fins a dia d’avui han editat dos discs: “Ankitoner Metamars” (G3G Records, 20008) i “Who Cares?” (Autoreverse, 2009). A més, compagina aquest projecte amb un altre sota el nom de Klang!, amb l’argentó Jorge Haro.

Des de 2010 treballa en solitari sota el títol genèric de i.r.real amb varis treballs publicats: “i.r.real. uno” (finals del 2010), “i.r.real. dos” (maig 2011), “i.r.real. tres” (desembre 2011), els tren en exp_net; "i.r.r_soma" (mp3 single, Micro Ediciones, Fuga Discos, Buenos Aires, 2012), "i.r.real metal music" (Hazard Records, 2012) i ja al 2013 "i.r.real space music" (Audiotalaia). També ha publicat, recentment, “tRAVEL”, junt al guitarrista i improvisador David Paredes (Hazard Records, 2013).

D’altra banda, l’any 2012 inicia un projecte nou de col·laboració amb Edu Comelles anomenat Rally”, amb el seu primer disc en exp_net publicat al juny del 2012 i, un segon treball, a principis de 2014, titulat "BullDozer" (suRRism-Phonoethics).
A la tardor del 2014 es publica el seu sisè volum de i.r.real: "i.r.real 6: transcontinental electronic flight" (Audiotalaia). Ja al 2015, el seu últim treball fins a dia d’avui: "i.r.real 7" (Plus Timbre).

JUAN CREK (Barcelona)

ENLLAÇOS: WEB  

Juan Crek (Barcelona 1956). Format en l’estudi clàssic i la tècnica mecànica del saxòfon baríton, ha dedicat gran part del seu treball a la investigació tímbrica i la transformació electrònica dels sons d’aquest instrument.

En la actualitat explora les possibilitats fonètiques de la veu, la manipulació de tot tipus d’objectes quotidians i la seva integració en un discurs experimental i d’improvisació, amb certs conceptes surrealistes.

Ha sigut o és cofundador de grups o col·lectius com OME Acústic (2011), Asociación Cultural OME (2010), Banda d’Improvisadors de Barcelona (2006), Ongo (2004), Asociación Cultural La Olla Expréss (2004), Sphere (1998), Olas de Cresta Blanca (1997), Ark (1997), Gràcia Territori Sonor (1996), Xavang (1995), The Mathematics (1983), Laboratorio de Música Desconocida (1982), Cuarteto Zap de saxofones (1981), Macromassa (1976).

A principis de 1998, abandona definitivament la investigació i la pràctica del saxòfon, així com els treballs de producció (tret d’ocasions puntuals), per dedicar-se a realitzar músiques per encàrrec, col·laboracions amb altres músics o artistes i desenvolupar projectes més personals. Més endavant, al 2014, retorna al saxo com a instrument però en un format de controlador de mòduls midi.

Ha gravat en tot tipus de suports, tant en solitari com amb artistes i bandes de diversos calibres: Macromassa, Ceresoles, Xavi Marx, Olas de Cresta Blanca, Sergio Oca, Albert Giménez, Hiroshi Kobayashi, Sophie Borthwick, Carter Piler, Superelvis, Gustavo Púber del Burgo, Oriol Perucho, Pep Figueras, Alius, Clónicos, Jakob Draminsky, Ràeo, Pascal Comelade, Pelayo F Arrizabalaga, Víctor Nubla, Banda Municipal de Tolosa, Marcelo Expósito, Aurelio y los vagabundos, Cuarteto Zap de saxofones, Coral infantil cantaires del Cadí, Detra's band 10, Elena Val, Esther Xargay, Carles H. Mor, Pau Riba, Eli Gras, Accidents Polipoètics, Memi March, Biel Oliver, Adela de Bara, Marga Vidal, Noel Tatú, Eduard Escoffet, Enric Casassas, Matavacas.

Al 2010 es casa amb l’arquitecta veneçolana Meralis Castrillo.
Li agraden les paelles, el formatge, els albercocs, viatjar en tren, la migdiada, les albes i la vida (allò que hi ha entre el néixer i el morir).

PEACOCK (Rubí) 

ENLLAÇOS: WEB  

El col·lectiu Peacock és l'encarregat de realitzar el seguiment de la proposta MÚSICA D'AVANTGUARDA. El material que en surtirà d'aquest procés, formarà part de l'exposició que es podrà veure el gener 2016.

Peacock Rubí Art Festival és una mostra col·lectiva d’art contemporani que acull tot tipus de disciplines artístiques. Durant el temps del festival es reuniran al Celler un gran nombre d’artistes emergents, tant de Rubí com d’altres indrets, creant un espai idoni per a l’intercanvi d’idees i sensacions entre artistes i públic.