|
Miquel Wert
Les femmes derrière Lolita (Les dones darrera Lolita)
A partir d’un passatge de Nabokov, Wert intervé en el reflex de la construcció polièdrica d’una dona. A mig camí entre el joc de matrioixques i el retrat d’un photomaton. Què amaga Lolita? Quines dones s’hi entreveuen? La dona que mai no coneixerem signa juganera cadascuna de les quatre obres com si fossin miralls entelats o tal com faria un infant que pinta amb el dit sobre el capó d’un cotxe abandonat i brut. No sabem, però, si darrere d’aquest traç s’hi amaga una espurna de veritat o no és res més que un joc de nines russes. Una galeria de miralls on l’únic que s’hi reflecteix és buidor i dubtes. Llicenciat en Belles Arts per Ha co-exposat a
|
Artistes 2013 - Homenatge Freqüència Jardí Electrònic Emergents Altres edicions/contacte
|
Postlolita
Una nena deixa de ser nena quan de la seva vulva en raja un flux semblant a la sang de forma periòdica. A partir d’aquest moment la nena es pot considerar una dona perquè els seus òvuls poden ser fecundats. El compte enrere s’inicia amb l’aparició de la primera taca vermella entre les cames. La nena és contemplada com un objecte sexual dòcil i incorruptible que emprèn la seva partida cap a la transformació física que l’abocarà molt probablement a la maternitat. La kriptonita de Lolita és quelcom tan simple i universal com el pas del temps i la degradació física que comporta. El dolor que neix de les entranyes cada quatre setmanes i el dolor de veure’ns com l’expressió més física de la vitalitat s’escapa. Postlolita recicla la vergonya i la transforma en obra d’art. Mostra allò que no es vol mostrar, mostra allò que no es pot mostrar perquè s’allunya dels cànons de bellesa imperants, s’aparta de la mirada consensuada i explora camins propis de representació per qüestionar la moralitat imperant.
Llicenciat en antropologia, diplomat en treball social, educador i d’ afició submarinista. Ha escrit diverses obres, Teas+ de 30 (2008); el convent del tèxtil: biografies mínimes (2009), llibre que recull el testimoni de les dones vinculades a una de les colònies tèxtils del Berguedà i que formà part del projecte cultural de l’edifici de konvent.0. I també ha publicat el llibre de contes IB6123 (2010) i el llibre de poesia Diumenge (2011).
A part de la faceta literària és activista de carrer, col·laborant amb performances o recitals poètics, i també s’ha embarcat amb propostes artístiques de la mà de la fotografia..
|
Gerard Vilardaga
|
Roc Herms
“Click to have an orgasm” En Roc és fotògraf de mirada conceptual interessat en les interaccions en el món dels canvis tecnològics així com un documentalista de comunitats minoritàries. De fet, Herms és un dels grans exponents de la fotografia virtual que es fa actualment a casa nostra. Diu que va arribar tard al món de la fotografia, però hi va arribar amb ganes de treballar, i de fer molta feina. Els anys 2007 i 2008 va ser finalista de les edicions de Descubrimientos Photoespaña. Ha guanyat premis també de calatge internacional, com el de la galeria Jen Beckman de Nova York. I també té publicacions rellevants en revistes de renom com Per aquesta ocasió s’ha preparat un itinerari per l’exterior del konvent on es podran observar pòsters de gran format que reflexionen sobre l’estat i les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies en el camp de la sexualitat. Aquest itinerari guiat s’acompanya d’un flyer explicatiu i de context que ubica a l’espectador en el coixí conceptual que envolta
|
|
Roser Oduber
Sweet Lolita Sweet Lolita combina fotografia amb una instal·lació audiovisual centrada en el món de les adolescents. De fet es tracta d’un joc, un joc que ens evoca a la lírica de Nobokov a través de tres noies que es mengen a mossegades una poma. A més, el públic també en pot ser partícip, jugant amb les pomes caramelitzades que es poden trobar a la habitació. La instal·lació va a càrrec de l’artista Roser Oduber. Les fotografies i el vídeo han estat fetes per Irene Vendrell. Les actrius que apareixen són Marta Hernández, Marina Martínez i Irene Vendrell. Roser Oduber és una artista que no deixa indiferent ni per la seva obra ni per les connotacions imbrincades en totes elles. Es tracta d’una artista de forta càrrega psicològica que ho manifesta en una clara doble vessant. Per un cantó treballa la figuració pictòrica, i per l’altra, s’evoca a l’informalisme material. Des de fa molts anys està instal·lada a un poblet de El treball de l’artista és conegut a casa nostra i molt reconegut a l’estranger.
http://roseroduber.blogspot.com.es/
|
|
Xevi Solà
"Elles són dones que observen amb mirades d'aigua, perquè la dona ha de ser d'aigua, transparent i innocent, o corrupta i fosca ... però d'aigua. Dones que atansen els seus escanyolits cossos a l'abisme amb menyspreu i seran recordades per sempre encara que visquin vides curtes, perquè la seva imatge es grava a la retina, com es grava el mar a la roca. La profunditat les atrau, però no se'ls nota, perquè no senten el fred o no els importa, i per tant una abraçada esdevé inútil, es mouen sense pressa, com els rius a la plana, però causen el mateix efecte que una ferotge tempesta. Dones que com l'aigua no tenen un sol lloc i se'n aniran amb un somriure. I ells, somien el cel com somia un afamat mar embravit, al peu d'un penya- segat, amb fúria però sense esperança, condemnats a atrapar, com a molt, algun reflex de blau, sentint el vent i enyorant aquella definitiva abraçada que mai arribarà sincera."Llicenciat en Pintura per
|