Artistes 2013 - Homenatge Freqüència Jardí Electrònic Emergents Altres edicions/contacte
|
Postlolita
Una nena deixa de ser nena quan de la seva vulva en raja un flux semblant a la sang de forma periòdica. A partir d’aquest moment la nena es pot considerar una dona perquè els seus òvuls poden ser fecundats. El compte enrere s’inicia amb l’aparició de la primera taca vermella entre les cames. La nena és contemplada com un objecte sexual dòcil i incorruptible que emprèn la seva partida cap a la transformació física que l’abocarà molt probablement a la maternitat. La kriptonita de Lolita és quelcom tan simple i universal com el pas del temps i la degradació física que comporta. El dolor que neix de les entranyes cada quatre setmanes i el dolor de veure’ns com l’expressió més física de la vitalitat s’escapa. Postlolita recicla la vergonya i la transforma en obra d’art. Mostra allò que no es vol mostrar, mostra allò que no es pot mostrar perquè s’allunya dels cànons de bellesa imperants, s’aparta de la mirada consensuada i explora camins propis de representació per qüestionar la moralitat imperant.
Llicenciat en antropologia, diplomat en treball social, educador i d’ afició submarinista. Ha escrit diverses obres, Teas+ de 30 (2008); el convent del tèxtil: biografies mínimes (2009), llibre que recull el testimoni de les dones vinculades a una de les colònies tèxtils del Berguedà i que formà part del projecte cultural de l’edifici de konvent.0. I també ha publicat el llibre de contes IB6123 (2010) i el llibre de poesia Diumenge (2011).
A part de la faceta literària és activista de carrer, col·laborant amb performances o recitals poètics, i també s’ha embarcat amb propostes artístiques de la mà de la fotografia..
|
Gerard Vilardaga
|
Sergio Márquez i Antonio Clavijo
OBRA: Rec.0 Experimental Stores és un nou concepte de retail. És la transformació efímera d’un vell barri industrial, el barri del Rec, a Igualada. Dues vegades l’any, i només durant tres dies, les velles fàbriques i adoberies es converteixen en pop up stores de moda on marques de primer nivell hi venen els seus estocs i mostraris a preus únics. ARTISTA: Rec.0 Experimental Stores va néixer el novembre de l’any 2009 de la mà d’un grup de sis persones compromeses amb el barri del Rec, que volien donar-lo a conèixer al màxim de gent i vincular-lo amb la creativitat del món de la moda. El que va començar tímidament, avui s’ha convertit en un esdeveniment de moda, patrimoni i cultura de referència a Catalunya que s’organitza dues vegades l’any. Els propers dies5, 6, 7 i 8 de juny del 2013 celebrarem la vuitena edició, el Rec.07. |
|
Esteve Navarrete
L’univers est femme
La pintura vol transmetre la idea que l’univers és femení, que contínuament està creant noves estrelles, planetes, galàxies i vida. És una idea de fecunditat, de sensibilitat, d’harmonia. La sensualitat d’una dona jove que ens atrau pel seu físic, pel seu encant i bellesa, com les flors i la naturalesa, com els estels i els planetes. I les flors són vermelles, el color de la passió, del desig, del pecat. Va començar a pintar dels 15 anys als 22 anys i no és fins fa tres anys que reprèn el llenguatge a partir d’un llenguatge colorista, surrealista i naïf. Amb una paleta de colors brillants i contrastos forts, amb el predomini del blau, expressant els seus sentiments, i buscant una felicitat i optimisme amb la llum i color amb que pinta. Ha exposat a Berga, Santiago de Compostela, Albacete, Barcelona. |
|
Xevi Solà
"Elles són dones que observen amb mirades d'aigua, perquè la dona ha de ser d'aigua, transparent i innocent, o corrupta i fosca ... però d'aigua. Dones que atansen els seus escanyolits cossos a l'abisme amb menyspreu i seran recordades per sempre encara que visquin vides curtes, perquè la seva imatge es grava a la retina, com es grava el mar a la roca. La profunditat les atrau, però no se'ls nota, perquè no senten el fred o no els importa, i per tant una abraçada esdevé inútil, es mouen sense pressa, com els rius a la plana, però causen el mateix efecte que una ferotge tempesta. Dones que com l'aigua no tenen un sol lloc i se'n aniran amb un somriure. I ells, somien el cel com somia un afamat mar embravit, al peu d'un penya- segat, amb fúria però sense esperança, condemnats a atrapar, com a molt, algun reflex de blau, sentint el vent i enyorant aquella definitiva abraçada que mai arribarà sincera."Llicenciat en Pintura per
|
Artistes 2013 - Homenatge Freqüència Jardí Electrònic Emergents Altres edicions/contacte
|
Presenten un projecte que vol provocar emocions, sentiments i interrogants, sense arribar a l’obscenitat. El muntatge és representat per una màscara, un cor, el professor i la protagonista. Tractant-lo com si fos una obra d’art, transcendeix el seu aspecte més expiatori.
La nena esgarriada, el professor, i la relació que estableixen, ens crea una situació anormal, difícil d’entendre i que ens fa pensar molt. No volen excusar si la relació és correcta o no. Si és moral, si és ètica, si és injusta. No pretenen jutjar-ho.
Es limiten a recrear una escena sensual i gratuïta, fugint de parlar de la moralitat. La màscara ens ajuda a amagar-nos, a protegir-nos de la nostra identitat, fent veure que no veiem res. I abans, cal que reflexionem sobre si cal que ens amaguem darrera la màscara. Els 3 Tenors son un grup singular i format per tres components molt diferents. Es tracta de Jordi Alberich, Abel Castells i Manel Arisó. Un d’ells és un apassionat de la pintura; l’altre és un fotògraf amateur que hi posa una dedicació quasi professional, i l’altre és interiorista de formació però amb una gran passió per l’escultura.
https://www.facebook.com/elstrestenors
|
Els tres tenors (Berga)