|
Gerda Kochanska i Luca Tronci
BE-A-TA (Blessed) Aquesta instal·lació està basada en la sèrie fotogràfica “Allo Frames” i el segon paràgraf del llibre que inspira d’edició d’enguany del Konvent. Es tracta de 7 diapositives originals del fotògraf Jan Reutt muntades en una estructura de gàbia amb una taula de llum amb la inscripció del títol de la instal·lació. De fet, la instal·lació fa referència a una aparent identitat i de la interpretació socialment imposada: una metàfora de com hom es pot sentir atrapat en una identitat que no reconeix com a seva però que altres la consideren adequada. "Allo-frames" està basada en el fet que al llarg de la meva vida he tingut diferents noms. Cada un tenia un significat, una definició que determinava d’alguna manera com els altres et veuen, com volen que siguis… "Fui Beata en la escuela. Fui Beatka en mi casa. No sabía que era Gertruda en los documentos oficiales. Me sentí Gerda cuando lo descubrí." Gerda Kochanska El meu camp d’investigació és l’”estat de les coses”, la seva identitat aparent i la seva interpretació: el què dirien els altres. Intento diseccionar la meva percepció visual i emocional amb la finalitat de desmuntar els meus propis clixés, el patrimoni de d’allò públic i privat.
Luca Tronci No estic interessat en fotografiar les coses que passen sinó el contrari: m’interessa fotografiar “mentre” no passen. M’encantaria aconseguir disseminar fragments de la meva vida fotogràfica i que siguin utilitzats per una futura paleontologia d’allò ocorregut.
|
|
ABEL CASTELLS I MÒNICA CORONIMES
Projecte fotogràfic que estableix un paral·lelisme entre la novel·la de Nabókov i el conte popular de la caputxeta vermella, embolcallat de tendresa i innocència infantil, amb una rerefons que amaga moltes metàfores sexuals. La versió cruel del conte popular, transmesa a través de la tradició oral, narra la historia d’una nena que es troba a mig camí entre la sortida de la infància i l’entrada a l’adolescència acompanyada de la simbologia universal del perill que se li atribueix al color vermell. Castells i Corominas, autodidactes i alhora membres d’AFTDAO, Agrupació Fotogràfica (Berga). La primera incursió d’Abel Castells a la fotografia es va realitzar l’any 2009 en l’edició de konventpuntzero. Abel Castells ha continuat realitzant diverses exposicions puntuals a la comarca i també a Barcelona, i juntament amb Mònica Corominas, en les dues edicions anteriors de konventpuntzero van participar amb altres fotògrafs, sota el nom del col·lectiu l’Habitació 28.
|
|
Perico Raspa
OBRA: Rec.0 Experimental Stores és un nou concepte de retail. És la transformació efímera d’un vell barri industrial, el barri del Rec, a Igualada. Dues vegades l’any, i només durant tres dies, les velles fàbriques i adoberies es converteixen en pop up stores de moda on marques de primer nivell hi venen els seus estocs i mostraris a preus únics. ARTISTA: Rec.0 Experimental Stores va néixer el novembre de l’any 2009 de la mà d’un grup de sis persones compromeses amb el barri del Rec, que volien donar-lo a conèixer al màxim de gent i vincular-lo amb la creativitat del món de la moda. El que va començar tímidament, avui s’ha convertit en un esdeveniment de moda, patrimoni i cultura de referència a Catalunya que s’organitza dues vegades l’any. Els propers dies5, 6, 7 i 8 de juny del 2013 celebrarem la vuitena edició, el Rec.07. |
Artistes 2013 - Homenatge Freqüència Jardí Electrònic Emergents Altres edicions/contacte
|
"Women under the influence"
Concha Vidal, nascuda a Palma de Mallorca, és una artista multidisciplinar que interactua amb pintura, fotografia, vídeo i escultura amb l’objectiu de representar el cos contemporani (tal i com s’exemplifica en aquesta habitació). Formada en psicologia i art, aquí i als Estats Units, es centra en experimentar la representació femenina en tota la seva complexitat. El seu treball ha estat en mostres nacionals i internacionals, així com en diferents galeries europees i americanes. "Women under the influence" inclou una escultura, un vídeo, dos dibuixos i tres quadres i són fruit d’unes idees conspiratòries provinents de les entranyes de l’artista i que ella mateixa les expressa amb les següents paraules:
“De un tiempo a esta parte vengo insistiendo en un tema: la representación de la mujer. Después de darle vueltas al asunto, he llegado a la conclusión de que mis trabajos no son más que escisiones de mi misma, personajes que habitan en mi yo más arcaico, fotogramas de mis múltiples personalidades, sonidos guturales, gritos -a veces surrados a veces desgarrados-, que me invitan a abrir la puerta a la antesala de lo innombrable; la esencia misma de la existencia.
Estas representaciones de la mujer reflejan un estado, una transición emocional. Son mujeres que vienen de un lugar y se encaminan hacia otro. Congeladas en un instante, son sorprendidas en un momento de indecisión, capturadas en un tiempo sin espacio o en un espacio atemporal. Son mujeres que arrancan verdades de sus heridas más profundas.
Como si estuviesen a punto de tomar una decisión aun no meditada, una acción impulsada desde el pasado más antiguo. Mujeres condenadas a un eterno devenir. Parecen encerradas en su propia incapacidad de movimiento, como si de una danza hierática se tratase. Luchan contra algo, pero a la vez el peso de la rendición las sumerge en una especie de espera eterna. Sorprendidas en el momento más intimo, en el preciso instante en el que el silencio se transforma en grito. Los textos son balbuceos, intentos de arrancarse de las entrañas palabras que rompan con la inmovilidad de la espera, que las arrojen hacia alguna parte, hacia el abismo vertiginoso de la acción, de la vida. Algo está a punto de suceder, la soledad a punto de romperse en mil pedazos, lo impermeable a punto de volverse permeable. La piel, finalmente se torna porosa”.
|
Concha vidal
|
Març Rabal
Atrezzo per a Lolita Intervenció a partir d’objectes, collage i vídeos d’un sol color. El color del foc, de l’ànima, de la libido, el color del cor... i de la sang del llop. Lolita, falsa aparença, Lolita, falsa innocència, Lolita nena- noia- nena- dona- nena, i que es pot trobar en cadascun d’aquests objectes. Un convent, una cuina, una novel·la (sense cap paraula obscena) objectes… un sol color. El color del foc, de l’ànima, i de la libido, el color del cor… i de la sang del llop. Lolita, falsa aparença, Lolita, falsa innocència, Lolita nena-noia-nena-dona-nena. Lolita d’encant elusiu, ets en cada racó, cavitat, de cada un d’aquests objectes. Personatge difícil, ets incòmoda. i tant real com l’instint més animal de l’home. Es forma a la facultat de Belles Arts de Barcelona i a l’École Nationale Supérieure d’Arts Décoratifs de París. És una artista plàstica que viu i treballa a Barcelona. La seva constant inquietud l’ha dut a treballar en diferents camps de l’art: paral·lelament a la seva trajectòria pictòrica (darrerament centrada en la tècnica del collage) i també experimenta amb fotografia i vídeo (stop-motion). Ha col·laborat amb la part escenogràfica d’alguns muntatges teatrals i també treballaregularment com a il·lustradora per encàrrecs o per projectes personals. Ha exposat a
|