|
Perico Raspa
OBRA: Rec.0 Experimental Stores és un nou concepte de retail. És la transformació efímera d’un vell barri industrial, el barri del Rec, a Igualada. Dues vegades l’any, i només durant tres dies, les velles fàbriques i adoberies es converteixen en pop up stores de moda on marques de primer nivell hi venen els seus estocs i mostraris a preus únics. ARTISTA: Rec.0 Experimental Stores va néixer el novembre de l’any 2009 de la mà d’un grup de sis persones compromeses amb el barri del Rec, que volien donar-lo a conèixer al màxim de gent i vincular-lo amb la creativitat del món de la moda. El que va començar tímidament, avui s’ha convertit en un esdeveniment de moda, patrimoni i cultura de referència a Catalunya que s’organitza dues vegades l’any. Els propers dies5, 6, 7 i 8 de juny del 2013 celebrarem la vuitena edició, el Rec.07. |
Artistes 2013 - Homenatge Freqüència Jardí Electrònic Emergents Altres edicions/contacte
|
Nímfules i rondalles (Fotografia)
A partir de la definició de Nabokov sobre les Nímfules, criatures petites i joves, que revelen a certs viatgers embruixats, la seva veritable naturalesa de nimfes, que exerceix una atracció irresistible. Establint paral·lelisme entre aquestes Nímfules i la de la criatura més presumida i sexual de totes les criatures que apareixen en les rondalles, la rateta presumida. Lolita representa el despertar de l’erotisme i la sexualitat, adaptada en forma de personatge de conte i de naturalesa animal.
Realitzadora de vídeo i fotògrafa, se’n destaca per l’obtenció de diversos premis consagrats com és el Orimer Premi AVICOM INTERNACIONAL (categoria millor curtmetratge per la producció “Jules Verne”, any 2006; Best spanish Director al Certamen Donne in Corto Transeurope Itàlia pel curtemetratge “Júlia”, any 1997.
http://www.flickr.com/photos/merce_r/ |
Mercè Rodriguez Artistes 2013 - Homenatge Freqüència Jardí Electrònic Emergents Altres edicions/contacte
|
Postlolita
Una nena deixa de ser nena quan de la seva vulva en raja un flux semblant a la sang de forma periòdica. A partir d’aquest moment la nena es pot considerar una dona perquè els seus òvuls poden ser fecundats. El compte enrere s’inicia amb l’aparició de la primera taca vermella entre les cames. La nena és contemplada com un objecte sexual dòcil i incorruptible que emprèn la seva partida cap a la transformació física que l’abocarà molt probablement a la maternitat. La kriptonita de Lolita és quelcom tan simple i universal com el pas del temps i la degradació física que comporta. El dolor que neix de les entranyes cada quatre setmanes i el dolor de veure’ns com l’expressió més física de la vitalitat s’escapa. Postlolita recicla la vergonya i la transforma en obra d’art. Mostra allò que no es vol mostrar, mostra allò que no es pot mostrar perquè s’allunya dels cànons de bellesa imperants, s’aparta de la mirada consensuada i explora camins propis de representació per qüestionar la moralitat imperant.
Llicenciat en antropologia, diplomat en treball social, educador i d’ afició submarinista. Ha escrit diverses obres, Teas+ de 30 (2008); el convent del tèxtil: biografies mínimes (2009), llibre que recull el testimoni de les dones vinculades a una de les colònies tèxtils del Berguedà i que formà part del projecte cultural de l’edifici de konvent.0. I també ha publicat el llibre de contes IB6123 (2010) i el llibre de poesia Diumenge (2011).
A part de la faceta literària és activista de carrer, col·laborant amb performances o recitals poètics, i també s’ha embarcat amb propostes artístiques de la mà de la fotografia..
|
Gerard VilardagaArtistes 2013 - Homenatge Freqüència Jardí Electrònic Emergents Altres edicions/contacte
|
5.300 días de edad
Lita Bosch és una jove fotògrafa instal·lada a Barcelona i especialitzada en retrat. Es manifesta dona de poques paraules amb un marcat caràcter nòmada i mirada terriblement nostàlgica. Podríem afegir que el seu interès rau en allò menys visible, en la introspecció de la mirada que copsa a través de la fixació dels moviments que considera més suggerents. Rere seu té dues exposicions individuals i la realització d’un llibre de foto poesia. Pel demés diu amb un somriure murri a la boca que “no tinc estudis, ni premis i no tinc ganes de fer-me la interessant”. Taxativa.
En relació a la instal·lació que podeu veure a l’habitació, cal una prèvia lectura dels següents apunts de l’artista:
Prefacio Os podría contar la historia de mi Lolita, pero esta carece de verdades. Aquí se hablan de hipótesis. Mi única intención ha sido la de mostrar a Lolita desde Lolita. Ella sobre ella. A veces Dolores, a veces Lo o Loli, pero nunca Lolita.
5.300 días de edad Cuando Dolores Haze cumple 15 años y deja de ser una nínfula empieza a capturar una serie de autorretratos. Loli, que se monta un laboratorio en casa, aprende a positivar fotos. No sabemos durante cuanto tiempo ni en que frecuencia envía a Humbert Humbert una serie de cartas anónimas. En ellas no hay letras, solo retazos de sus pruebas de laboratorio. Hasta aquí su punto de vista. Ahora él. No es primordial saber como reacciona Humbert Humbert ante el goteo de cartas que le van llegando. Esto es lo de menos. Que cada uno imagine su historia. Esta habitación podría ser el estudio de Humbert. Él deja apartada la escritura por la pintura. Hasta que la muerte lo pare, pasará día y noche esbozando a su pequeña Lolita.
* La ilustradora Silvia Rodríguez juega el rol de Humbert
|
Lita Bosch
|
Gerda Kochanska i Luca Tronci
BE-A-TA (Blessed) Aquesta instal·lació està basada en la sèrie fotogràfica “Allo Frames” i el segon paràgraf del llibre que inspira d’edició d’enguany del Konvent. Es tracta de 7 diapositives originals del fotògraf Jan Reutt muntades en una estructura de gàbia amb una taula de llum amb la inscripció del títol de la instal·lació. De fet, la instal·lació fa referència a una aparent identitat i de la interpretació socialment imposada: una metàfora de com hom es pot sentir atrapat en una identitat que no reconeix com a seva però que altres la consideren adequada. "Allo-frames" està basada en el fet que al llarg de la meva vida he tingut diferents noms. Cada un tenia un significat, una definició que determinava d’alguna manera com els altres et veuen, com volen que siguis… "Fui Beata en la escuela. Fui Beatka en mi casa. No sabía que era Gertruda en los documentos oficiales. Me sentí Gerda cuando lo descubrí." Gerda Kochanska El meu camp d’investigació és l’”estat de les coses”, la seva identitat aparent i la seva interpretació: el què dirien els altres. Intento diseccionar la meva percepció visual i emocional amb la finalitat de desmuntar els meus propis clixés, el patrimoni de d’allò públic i privat.
Luca Tronci No estic interessat en fotografiar les coses que passen sinó el contrari: m’interessa fotografiar “mentre” no passen. M’encantaria aconseguir disseminar fragments de la meva vida fotogràfica i que siguin utilitzats per una futura paleontologia d’allò ocorregut.
|